Blanqueig del corall

Coralls blanquejats
Coralls sans
Colònia de Millepora sp. totalment afectada pel blanqueig
Colònia de Tubastraea micranthus parcialment afectada per blanqueig

El blanqueig del corall o descoloració del corall és a causa de l'estrès induït per l'expulsió o mort del seu protozou simbiòtic (Zooxanthellae) o per la pèrdua de pigmentació del protozou.[1] Els coralls que formen estructures de grans ecosistemes d'esculls a les mars tropicals depenen de la relació simbiòtica amb un protozou unicel·lular flagel·lat (mastigòfor) anomenat Zooxanthellae que dona al corall la coloració, amb el color específic per a cada clade. Sota estrés, el corall expulsa els seus protozous, i fa que prenga un to clar o completament blanc, d'on prové el terme “blanqueig”.[2]

Quan el blanqueig comença, tendeix a continuar fins i tot sense l'estrés. Si la colònia de corall sobreviu al període d'estrés, els protozous sovint necessiten de setmanes a mesos per recuperar-ne la densitat normal.[3] Poden encloure nous residents d'altres espècies. Algunes espècies de Zooxanthellae i coralls són més resistents a l'estrés que altres espècies.

  1. Dove SG, Hoegh-Guldberg O. «Coral bleaching can be caused by stress. The cell physiology of coral bleaching». A: Ove Hoegh-Guldberg; Jonathan T. Phinney; William Skirving; Joanie Kleypas. Coral Reefs and Climate Change: Science and Management. American Geophysical Union, 2006, p. 1–18. ISBN 0-87590-359-2. 
  2. Hoegh-Guldberg O «Climate change, coral bleaching and the future of the world's coral reefs». Mar. Freshwater Res., 50, 1999, pàg. 839–66. DOI: 10.1071/MF99078 [Consulta: 29 octubre 2010].
  3. Jokiel, 1978.

Developed by StudentB