El blanqueig del corall o descoloració del corall és a causa de l'estrès induït per l'expulsió o mort del seu protozou simbiòtic (Zooxanthellae) o per la pèrdua de pigmentació del protozou.[1] Els coralls que formen estructures de grans ecosistemes d'esculls a les mars tropicals depenen de la relació simbiòtica amb un protozou unicel·lular flagel·lat (mastigòfor) anomenat Zooxanthellae que dona al corall la coloració, amb el color específic per a cada clade. Sota estrés, el corall expulsa els seus protozous, i fa que prenga un to clar o completament blanc, d'on prové el terme “blanqueig”.[2]
Quan el blanqueig comença, tendeix a continuar fins i tot sense l'estrés. Si la colònia de corall sobreviu al període d'estrés, els protozous sovint necessiten de setmanes a mesos per recuperar-ne la densitat normal.[3] Poden encloure nous residents d'altres espècies. Algunes espècies de Zooxanthellae i coralls són més resistents a l'estrés que altres espècies.